Sol i piano
Els ocells des d’uns pollancres
li projecten precises branques
en paraigües al paraigüer,
mentides sempre mal·leables
que duen rastres de petjades:
simples astres sense equipatges.
Estenedor ple d’orenetes
taral·lejant al paraigüer
a la vora d’un barret,
que dorm en un perplex perxer
prop l’escala de fi paper
des d’on un mocador neix,
i enlaira el vol com soriguer
amunt, amunt com fa el xiprer.
.
Prop, l’escala es recargola
en faristol de partitures
de Beethoven, ple de fuses,
que alcen el vol totes alhora:
una gran tripulació;
i suren pels rajos de sol,
creuen vidres i s’esfumen.
Joan Guerola
Fotografia: Joan Guerola
La impotència dels desvalguts és la inoperància dels poderosos. Dolors Vilamitjana Temps de capteniment Confinada en el silenci de la llar les ombres desfilen en passadissos solitaris on la basarda mata els febles sens parar, sense mirar rostres ni delits ancestrals. Reclosa en la pregonesa del meu endins les llàgrimes esberlen Saber més
Memòries toves i llampants Per en Jordi Vilamitjana Hidratem la respiració, no consentim que s’evapori l’aire. Sobre pètals, deixem-nos bressolar per emocions i rialles, com quan, encara enjorn ataüllàvem a Sant Narcís, a través de les arcades del pati, les roses que no creixien gaire. Tots dos ens donàvem suport Saber més
Aïllats Fa uns anys, quan van acabar batxillerat, Mireia va quedar de pedra quan la Purificació, la seua millor amiga, va decidir fer-se monja. I de clausura! Una cosa estranya en els temps d’ara, prendre una decisió voluntària de tal magnitud. En el pitjor dels casos, ja no la tornaria Saber més
Geografia de l’aire de Lèucada Oh, Lèucada, la blanca de llarga cabellera, tova com estrella del teu mar Jònic. Del teu penyal, Lèucada, va saltar Afrodita i en va sortir, escrivint en les aigües turqueses cal·ligrafies de cèl·lules i havent purificat el dolor i ja consolada de la mort d’Adonis, Saber més
La corrrupció LA POESIA és un sistema de vida. Un home de valor no rebaixa els seus límits ni un cavaller honest ofén la seua dama. M’heu deixat sol i abandonat, però jo sóc salvatge, un caçador salvatge, i tots els meus trofeus són un joc de tristesa. Si no Saber més
Lluna melosa, preciosa, graciosa:somnis, insomnis, cassoles i plats. Una cosa com un plat: xip-xap, ja s’ha amagat. Records d’infantesa. La faula més bella que lluny l’hem deixada! La lluna, la pruna, vestida de dol. Son pare la crida, sa mare no vol. Ara ja no ixen ramats de roselles passejant Saber més
Laments per l’Andy L’Andy Querols porta cada dia un gran davantal mentre neteja latrines, escombra el terra i el frega quan cal. Els dits tallats de tant escurar tota mena de coberts, cassoles i plats. Així podreix els dies amb un destí únic: sols això seràs! Les sincronies dels ressentiments Saber més
Portant masquereta Teulats piquen les juntes de la tapa d’un taüt. Amb anterioritat, àngels de la mort no l’han pogut posar en el nínxol en dies de pandèmia. El bec dels teulats faciliten que, sense esperar-s’ho, s’alce la tapa i n’isca una mà… — Hòstia, quin malson! — cride de Saber més
Dibuixos de Pel Dr Cuscó Els dits d’en Xavier tan riallers i màgics, dels genolls a corre-cuita dibuixen meniscs, lligaments, vessaments dolorosos i quists de Baker, alhora que t’ho va explicant didàcticament. El pacient ansiós espera amb la ressonància magnètica a les mans fins que s’adona que al metge no Saber més
Coordenades sense mentides No dic mentides: no estic encotillada en res. No em sento víctima, ni pateixo per estar sola, perquè em fotin pedrades o em violen potser, o quedi atrapada i em vulguin fer semblar boja. Deixeu-me anar-hi anant, madurant l’art de viure. No tinc mania a sociates i Saber més