Sol i piano
Els ocells des d’uns pollancres
li projecten precises branques
en paraigües al paraigüer,
mentides sempre mal·leables
que duen rastres de petjades:
simples astres sense equipatges.
Estenedor ple d’orenetes
taral·lejant al paraigüer
a la vora d’un barret,
que dorm en un perplex perxer
prop l’escala de fi paper
des d’on un mocador neix,
i enlaira el vol com soriguer
amunt, amunt com fa el xiprer.
.
Prop, l’escala es recargola
en faristol de partitures
de Beethoven, ple de fuses,
que alcen el vol totes alhora:
una gran tripulació;
i suren pels rajos de sol,
creuen vidres i s’esfumen.
Joan Guerola
Fotografia: Joan Guerola
He passat un diumenge fantàstic llegint EL GAT, de Joan Guerola, amic del grup Girona ens emociona. Fa poca estona que l’he acabat! Felicitats!Mentre llegia m’ha vingut al cap referències de l’Agatha Christie (per la intriga policial,que et manté en suspens fins a l’última pàgina) i de Robin Hood, ara Saber més…
Per a Joan Guerola, escriure és una necessitat. El conec i aprecio des de fa molts anys. Sempre ha demostrat amb la seva producció abundant de relats breus, les constants reflexions sobre com extreure el millor de si, o la seva bona disposició a reescriure, i ja sabem que l’escriptor Saber més…
No puc esmolar No malmetis la teva llibertat si ningú t’ha posat cadenes El silenci vermell de les pomes de la pomera i els ocells que teixeixen de tires la poqueta nit.
L’Escala Llums de fenals, llaguts de vela que encenen ja (que deixen la mar) la dolça mar (amb llum encesa del golf de Roses. Pescador noble pescar goses moltes anxoves, molta sardina. I d’alfolins de sal, les dones salen, desganyen, fins que les posen per a la venda: sempre aixin, Saber més…
STAR RAIN on the 8th October 2011 Your look is so deep and confident that you can take it in at a glance. Consequently, Alexandra, each time you spread your long, long look, it seems to have the length of a lighthouse. You walk so sure and proudly as the Saber més…
Sense sostre Ets ben morbosa i injusta amb ell. Encara rai, més que morbosa, sí potser. Si un dia t’hi trobis també, amb algú no tan aliè que no vulguis saber, sigui familiar o amic, no amagues el que ara crítiques sense justificar, no o sí? Et diran que en Saber més…
And life goes on Terminal cancer at 62 Càncer terminal als 62 anys. No deprimit, però amb tu El vestit de la meva dona fa onades amb la brisa que em transporta lluny. Els drets de les onades no pertanyen al vent, tampoc el meu darrer alè. Ara els murs Saber més…
Sol i piano Els ocells des d’uns pollancres li projecten precises branques en paraigües al paraigüer, mentides sempre mal·leables que duen rastres de petjades: simples astres sense equipatges. Estenedor ple d’orenetes taral·lejant al paraigüer a la vora d’un barret, que dorm en un perplex perxer prop l’escala de fi paper Saber més…