Sol i piano 
Els ocells des d’uns pollancres
li projecten precises branques
en paraigües al paraigüer,
mentides sempre mal·leables
que duen rastres de petjades:
simples astres sense equipatges.
Estenedor ple d’orenetes
taral·lejant al paraigüer
a la vora d’un barret,
que dorm en un perplex perxer
prop l’escala de fi paper
des d’on un mocador neix,
i enlaira el vol com soriguer
amunt, amunt com fa el xiprer.
.
Prop, l’escala es recargola
en faristol de partitures
de Beethoven, ple de fuses,
que alcen el vol totes alhora:
una gran tripulació;
i suren pels rajos de sol,
creuen vidres i s’esfumen.
© del poema i foto: Joan Guerola i Tolsà, 2020
Girona 14 març 2020
0 comentaris