Sol i piano

Els ocells des d’uns pollancres

li projecten precises branques

en paraigües al paraigüer,

mentides sempre mal·leables

que duen rastres de petjades:

simples astres sense equipatges.

Estenedor ple d’orenetes

taral·lejant al paraigüer

a la vora d’un barret,

que dorm en un perplex perxer

prop l’escala de fi paper

des d’on un mocador neix,

i enlaira el vol com soriguer

amunt, amunt com fa el xiprer.

.

Prop, l’escala es recargola

en faristol de partitures

de Beethoven, ple de fuses,

que alcen el vol totes alhora:

una gran tripulació;

i suren pels rajos de sol,

creuen vidres i s’esfumen.

© del poema i foto: Joan Guerola i Tolsà, 2020

Girona 14 març 2020



0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *