Sol i piano
Els ocells des d’uns pollancres
li projecten precises branques
en paraigües al paraigüer,
mentides sempre mal·leables
que duen rastres de petjades:
simples astres sense equipatges.
Estenedor ple d’orenetes
taral·lejant al paraigüer
a la vora d’un barret,
que dorm en un perplex perxer
prop l’escala de fi paper
des d’on un mocador neix,
i enlaira el vol com soriguer
amunt, amunt com fa el xiprer.
.
Prop, l’escala es recargola
en faristol de partitures
de Beethoven, ple de fuses,
que alcen el vol totes alhora:
una gran tripulació;
i suren pels rajos de sol,
creuen vidres i s’esfumen.
Joan Guerola
Fotografia: Joan Guerola
Res definitiu Voles, nòmada papallona, d’olivera en olivera; trencant jeroglífiques obres de bat a bat la cortina i la porta a cavalls que pasturen en la immensa estepa. Per res del món, cap partisà no cava la seva tomba. Al contrari, tot seguit engrapa una arma perquè cada frontera no Saber més…
Una neta per no caure en el ràpid oblit Anit, en Josep Maria va dormir a estones, només pensant que la digitalització no pas ho simplifica, sinó que més aviat, de debò, ho deshumanitza. Per a ell, de setanta-quatre anys, el caixer automàtic l’atabala, l’enreda i li posa paranys. Encara Saber més…
Pel pintor Suren sobre la immòbil i nua taula i no van pas volant sinó exhibint-se sensuals. Per més que amb professionalitat ho dissimulen, no eviten que en les galtes se’ls acumulen, com en postes de sol, uns vermells ben visuals. © del poema: Joan Guerola, 2021 © de la Saber més…
Les veus dels cantaires Si milers d’espurnes esclaten contra les roques, un univers de mots, silencis i notes en les veus dels cantaires es gronxen, Una benedicció quan fan aixecar dels papers i volen missatges d’històries d’amor que de mica en mica ens porten: unes reeixides i altres malmeses perquè Saber més…
La declaració Signe la declaració contra la còmoda cabotada, res justifica tan covard gest de tova submissió. Signe contra la mordassa que no ens deixa passar plana, i que permet al polític sapastre la seva remissió. Res és per sempre, si ens despertem contra la rutina; rutina del neguit i Saber més…
Tu diràs El devenir de cadascú és un petó al front meu, teu o d’algú. No et deixis navegar a mercè de ningú.
Aïllats Fa uns anys, quan van acabar batxillerat, la Mireia va quedar de pedra quan la Purificació, la seva millor amiga, va decidir fer-se monja. I de clausura! Una cosa estranya en els temps d’ara, prendre una decisió voluntària de tal magnitud. En el pitjor dels casos, ja no la Saber més…
No hi ha extracte perquè és una entrada protegida.
Enllaç per llegir els contes https://www.larepublica.cat/noticies/contes-den-jan-bosch
«El Gat», de Joan Guerola per Jaume Noguera i Mengual L’amic Joan Guerola i Tolsà m’ha demanat que faça una ressenya de la seua novel·la El Gat (Edicions del Sud, 2017) i jo he acceptat de bon grat una tal petició pels motius que explicaré tot seguit. D’una banda, perquè Saber més…