La declaració
Signe la declaració contra la còmoda cabotada,
res justifica tan covard gest de tova submissió.
Signe contra la mordassa que no ens deixa passar plana,
i que permet al polític sapastre la seva remissió.
Res és per sempre, si ens despertem contra la rutina;
rutina del neguit i pedaç inútil que no contenta ningú.
Alcem-nos ja contra la indiferència que ens aglutina,
i que augmenta la ignorància de molts, de mi i de tu.
Lluite contra el sí és corrupte però el vote,
i enlaire broten dubtes pel silenci nostre.
Prou de no voler saber res, de deixar que facen i facen,
massa sovint anem passant amb la resignació i callem.
La indiferència fonda ens impedeix estar desperts i ser actors,
no ens enganyem, patirem incomprensions per vèncer-la.
Patiré per mi i per tu, patirem junts, potser ens diran malfactors,
però mourem el vaixell contra un mar amb pluja de tempesta.
© de la foto i del poema: Joan Guerola, 2013
0 comentaris