Em vaig fer au per guarir-li memòries ferides del vent persistent. Però hi vaig caure enmig del mar assotat pel vent. Em vaig perdre en la immensitat geomètrica del seu ventre. © del vídeo i del poema: Joan Guerola, 2021 Girona 7 maig 2021
Anhels Prenc un bany de gira-sol sempre dolç bressol que dorm per mi sol. Somnio i suro sobre un broll d’aigua dins d’un pou, com els rocs dels anhels del cos.
Viatge al nord Aprofito oportunitats de negocis tot i que amb recel. Porto deu dies en una comuna del nord del país, a la vora del desert, amb mines de coure, argent i or per tot arreu. Diners, delinqüència, droga i gossos que sovint gemeguen. No paren les sirenes de Saber més…
El devenir de cadascú és un petó al front meu, teu o d’algú. No et deixis entabanar sol ni navegues a mercè de ningú. © de la foto i del poema: Joan Guerola Tolsà, 2021 Girona 28 juliol 2021
Tu diràs El devenir de cadascú és un petó al front meu, teu o d’algú. No et deixis navegar a mercè de ningú.
La cabellera de la Carla no és un joc de serpentines, quan, per més que no l’alimenti l’onatge de vent, en Haroldman la vol fer volar com un estel. Així, mentre va caient, imita les fulles de plataners, ho fa tot rient, serpenteja fent cercles i guspires en el descens. Saber més…
Aïllats Fa uns anys, quan van acabar batxillerat, la Mireia va quedar de pedra quan la Purificació, la seva millor amiga, va decidir fer-se monja. I de clausura! Una cosa estranya en els temps d’ara, prendre una decisió voluntària de tal magnitud. En el pitjor dels casos, ja no la Saber més…
El riu La sequera de mil vuit-cents cinquanta-tres dificulta la llaurada a en Manel. Així mai acabarà. El treball no s’ha de detenir ni un minut i, amb la terra que sembla torrada, no avanço. Calen pluges i per això el treball és més dur. Amb cansament i fam torna Saber més…