Lluna i teuladins

(Del llibre FAM DE LLUM per no caure en el ràpid oblit)

“Oh no love! you’re not alone

You’re watching yourself but you’re too unfair

You got your head all tangled up but if I could only make you care”

David Bowie

La mare ho revisava molts cops, i sempre de fixes idees

i es rentava les mans sola o amb la meva presència.

Jo res d’això, però creu-t’ho que cada moment em minva la cadència,

tot fa més mandra i la gana de viure cessa;

de veritat, a hores d’ara, per a res tinc esma

tret de tenir a la mà la fulla d’afaitar que cerca

ara i adés recorrent per damunt la vena,

de debò massa tard per bé que hom dubta instants i espera

fins que tot seguit la prem i l’afona com vaixell sense vela,

i esdevé en una tripulació de llàgrimes que remen en la galera

defallint enmig d’un mar embravit per tempesta.

Viure de què i amb qui com si fos un teuladí

sense filferro no té gota sentit, ja que ni el seu equilibri pot mantenir.

Res arruixa la raó ni m’anima cap impuls o motiu

semblant al del toro que enganyat per la força de la lluna viu.

Marees i influxos lunars ajuden i empenyen a prémer els dits

i fer brollar la simplicitat de la sang en una hora pacífica.

Xeringues de drogues, miralls rebentats, sexe en les nits

res se m’ha fugit abans dels vint:

i d’estudis abandonats, drogues i sexe, n’estic ben tip.

Ja no em mantinc dret, em vaig encovant en l’infinit.

Tant li fa si uns rellotges claven ganivets en les galtes del camí

que jo, malgrat ser tan jove, no hi seré per veure-ho així. 

© de la foto y del poema: Joan Guerola, 2021

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *