Sol i piano
Els ocells des d’uns pollancres
li projecten precises branques
en paraigües al paraigüer,
mentides sempre mal·leables
que duen rastres de petjades:
simples astres sense equipatges.
Estenedor ple d’orenetes
taral·lejant al paraigüer
a la vora d’un barret,
que dorm en un perplex perxer
prop l’escala de fi paper
des d’on un mocador neix,
i enlaira el vol com soriguer
amunt, amunt com fa el xiprer.
.
Prop, l’escala es recargola
en faristol de partitures
de Beethoven, ple de fuses,
que alcen el vol totes alhora:
una gran tripulació;
i suren pels rajos de sol,
creuen vidres i s’esfumen.
Joan Guerola
Fotografia: Joan Guerola
Com en un veler El dia fa pampallugues mentre esclata la llum màgica alhora que la meva intrusió per res mai no t’espanta. Prou que sé que no et neguitejo l’ànima. Per bé que coneixes la rutina de tants anys plegats, no cal dissuadir-te, no rondines mai, tampoc tens disjuntiva Saber més…
Els que van morir Dues tombes òrfenes, llises, sense noms. Bales que havien de rebre altres i es ficaren en els vostres cors. Els dos tiets no sabien de lletra i es dedicaven tots els dies al conreu de la terra. Minyons de dinou anys que, sense clemència, us obligaren Saber més…
Til·lers Al so poderós de botzines i timbals, tropes d’aroma de til·lers imperials fan l’entrada pel Corpus en temps preestivals i ens amoroseixen en un dolç vals. Donem ara mateix la benvinguda al sedant de belles flors alhora que desplega la seva aromàtica esplendor De nit, gaudim de com s’intensifica Saber més…
Enyor de mar Em vaig fer au i amb el bec vaig cosir l’espai del cel, així guarir memòries ferides d’un vent persistent. Però hi vaig caure, sense ser mariner d’aire, enmig del mar violent, tothora assotat per la llengua del vent. Em vaig perdre en la immensitat geomètrica del Saber més…
Tren Més enllà de la fantasia i del pensament, sobre rodes de metall i somnis d’argent em varen recórrer per la vida. Rugits i xiulets i brams ompliren i expandiren una esfera amb forta empremta d’il·lusions que volaven, i no podia oldre els misteris de cada destí en els viatges Saber més…
A J. V. Pujol “When I was young, it seemed that life was so wonderful A miracle, oh it was beautiful, magical And all the birds in the trees, well they’d be singing so happily Oh joyfully, playfully watching me” Roger Hodgson Sagnar els nostres somnis Saber més…
Hoste de la pols Peus de polseguera corren amb capricis ben anàrquics, ràfegues de vent empenyen i esbullen els cabells de fulles ben sovint per sobre les males herbes de l’escorça dels carrers buits. Ens estimaven en un dormitori sense luxes i amb finestres passives, però el poble es buidà, Saber més…
I els homes… “I walked the avenue, ’til my legs felt like stone I heard the voices of friends vanished and gone. At night I could hear the blood in my veins Just as black and whispering as the rain On the Streets of Philadelphia.” Bruce Springsteen I els homes Saber més…
Quan no sap quin camí és millor Les dues fugirem del meu borratxo marit. Filla, vas anar a caure en un altre parany. Ens protegirem ajuntant les pells cada nit, sota el meu protector halo jo tancava en pany: el meu temps i espai, ben segures d’ell en un llit. Saber més…