I els homes…

“I walked the avenue, ’til my legs felt like stone

I heard the voices of friends vanished and gone. 

At night I could hear the blood in my veins 

Just as black and whispering as the rain 

On the Streets of Philadelphia.”

Bruce Springsteen

I els homes violats, vexats i arruïnats per altres homes? 

I els mateixos homes malmesos i frustrats per dones

i que no són ni assassins, violadors ni maltractadors.

I uns i altres els converteixen en incapaços d’aixecar el vol.

Quina fascinació per la violència! Sí, per qualsevol!

Sí, aqueixos homes que els van donant batzegades, 

sense ser uns beneits, reben ara d’un costat i ara d’un altre, 

amb els quals tothom s’atreveix fins a deixar-los com a escombraria. 

Com a pinyols de fruites, que la pluja i el sol fan 

desaparèixer, ja que ni els volen els gats. 

S’exerceix violència fàcil perquè saben 

que ells no els en tornaran.

Qui cregui que no existeixen aquesta mena d’homes va errat. 

Els presento l’amic Llorenç, com una escòria arraconada,

que fa vida normal però sense entreveure la mínima llum en un raig. 

Sols gosadia de vent amb núvols sense ànima.

Dol els records que el van acompanyant.

Molt hauria de vomitar en Llorenç perquè la vida no li passi pel davant.

En el foc del rostoll del marge 

a ell li aniria bé de cremar moltes venjances,

arrelant-se a la remor de la seva saviesa incansable,

com genet que dia i nit sobre ella fa cavalcades.

© de la foto i del poema: Joan Guerola, 2021

Girona 11 març 2021

Girona 11 març 2021


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *