Enyor de mar
Em vaig fer au
i amb el bec vaig cosir
l’espai del cel,
així guarir
memòries ferides
d’un vent persistent.
Però hi vaig caure,
sense ser mariner d’aire,
enmig del mar violent,
tothora assotat per la llengua del vent.
Em vaig perdre
en la immensitat
geomètrica
del seu ventre.
© de foto i poema: Joan Guerola i Tolsà, 2021
Girona 18 de maig 2021
0 comentaris