Tren 

Més enllà de la fantasia

i del pensament,

sobre rodes de metall i somnis d’argent

em varen recórrer per la vida.

Rugits i xiulets i brams

ompliren i expandiren una esfera 

amb forta empremta

d’il·lusions que volaven,

i no podia oldre els misteris

de cada destí en els viatges

de trens que marxaven 

tallant la nit. Tant m’era 

on posava els ulls del seu rumb etern.

© de foto i poema: Joan Guerola i Tolsà, 2021


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *