Com en un veler
El dia fa pampallugues mentre esclata la llum màgica
alhora que la meva intrusió per res mai no t’espanta.
Prou que sé que no et neguitejo l’ànima.
Per bé que coneixes la rutina de tants anys plegats,
no cal dissuadir-te, no rondines mai,
tampoc tens disjuntiva a triar.
En algun moment arranca un tità sortit del Tàrtar,
però de debò un bon jan al capdavall,
que igual desnona turons i muntanyes
com amb fúria esqueixa l’escorça de la terra sense pietat.
Vas traçant coordenades solc a solc
mentre inundes de roncs tot l’entorn,
al bancal manyac i immòbil,
al qual de pressa li poses el peu al coll.
I quan arriba el temps fas sembres,
arreplegues collites i les transportes també,
sols pares de roncar, quan entres
al graner per agotzonar-te als eteris vespres.
Llavors et poso gasoil, et deixo amb teranyines i planetes,
satisfet per la tasca que hem fet,
tu em dignifiques i més que un tractor sembles un veler
que, quan navega en el vent talla com la fulla d’un ganivet,
i em totes les meves feines em vas fent meravelles.
© de la foto i del poema: Joan Guerola Tolsà, 2021
Girona 17 juliol 2021
0 comentaris