«El Gat», de Joan Guerola

per Jaume Noguera i Mengual

L’amic Joan Guerola i Tolsà m’ha demanat que faça una ressenya de la seua novel·la El Gat (Edicions del Sud, 2017) i jo he acceptat de bon grat una tal petició pels motius que explicaré tot seguit.

D’una banda, perquè Edicions del Sud em va encarregar la correcció lingüística d’aquesta obra i això em va permetre poder llegir-la i conéixer-la abans que es publicara. Va ser una tasca summament gratificant, ja que qui em coneix sap que m’agrada força col·laborar amb altres autors, siga com a coautor, siga prologant, corregint o ressenyant. Sincerament, opine que el treball col·laboratiu aporta moltes compensacions, i allibera l’autor solitari (i, de vegades, massa reconcentrat) d’un llast feixuc.

De l’altra, els tres primers textos de la col·lecció «Arrels» d’Edicions del Sud tenen com a comú denominador la societat del segle XIX i dos dels seus fenòmens característics, ço és, el bandolerisme (Historias de roders, El Gat) i el liberalisme (Un esclat dellum). Per tant, conformen una mena de trilogia. El primer títol el vaig prologar; el segon, el vaig corregir; i, el tercer, el vaig escriure. I em sent molt content d’haver-hi participat, perquè pense que aquesta trilogia, juntament amb la publicació de les obres d’investigació de Manel Arcos, ha estat un dels més grans encerts d’aquesta editorial, ja que a través dels esmentats llibres s’ha contribuït decisivament al coneixement d’un segle tan pròxim però alhora tan desconegut. El mèrit s’ha de valorar sempre.

Una vegada coneguts els meus motius, caldrà que passe a ressenyar l’obra de l’amic Joan. Aquesta novel·la recrea la vida del Gat, un jove d’Otos, que és acusat injustament d’uns fets que no ha comés. Tot d’una, la seua existència es converteix en una constant persecució policial. En la narració, l’ordre públic està representat pel capità Bernabé; aquest personatge segueix les instruccions del cacic, però alhora no pot evitar sentir simpatia pel bandoler, ja que el té per la víctima d’una terrible injustícia. Però, si ell no és el culpable, a qui correspon l’autoria del delicte? No és ara el moment de revelar-ho, però s’ha de tenir en compte que considerar la innocència del Gat és una possibilitat que la investigació oficial rebutja; per això, el protagonista, mentre tracta d’evitar que la policia el detinga, també cerca pistes que, tard o d’hora, el puguen conduir a demostrar la veritat dels fets.

Examinaré ara els protagonistes de la novel·la; en té tres de fonamentals: dos d’ells són de carn i os, un bandoler i un capità, i el tercer és una xacra social, la injustícia. Aquesta origina una espiral de violència, que esdevé la causa de tot un seguit de desgràcies. Aquesta obra és un al·legat contra l’explotació que va patir la pagesia durant el segle XIX a les mans dels cacics. Aquests poderosos terratinents tenien el control absolut de la vida local i la seua voluntat era la llei que la regia. En la narració, hi ha dos personatges que prenen consciència d’aquesta situació injusta: el Gat, el bandoler, i Bernabé, el guàrdia. Mentre el primer representa clarament la rebel·lia contra el sistema; el segon, que té confiada la tasca de defensar-lo, tolera la subversió i fins i tot li dona suport, perquè hi veu una manera d’acabar amb la tirania dels cacics. L’un i l’altre, de diferent forma, constitueixen dues excepcions a la regla general: tret d’ells, ningú no gosa qüestionar les accions de l’amo, perquè tots li tenen massa por. I haurien de passar moltes dècades abans que el poder dels cacics desapareguera, però aquelles primeres temptatives de desafiar-lo van ser transcendentals. És per això que era necessari recordar-les.

I, a continuació, em centraré en la manera de narrar de l’autor, que he de confessar que a mi em va complaure molt. Aquesta obra participa dels trets de la novel·la policíaca, però amb la singularitat que en aquest cas qui porta una investigació criminal en regla no és l’autoritat policial, sinó el presumpte delinqüent (que, al cap i a la fi, és a qui més interessa demostrar la seua innocència) i cal assenyalar que, amb moltes incomoditats i esforços, aconsegueix el seu objectiu. Així mateix, en la novel·la hi ha tres valors literaris que, segons el meu parer, resulten molt remarcables: el lirisme que impregna molts passatges del text i que esdevenen un esperó per a lectura, un seguit d’imatges d’una gran bellesa plàstica que resulta força evocadora o, també, el contrapunt romàntic que aporta la solidesa de la relació afectiva entre el bandoler i la seua muller, tot i el cúmul de vicissituds que la posen en perill.

En definitiva, Joan Guerola i Tolsà ha escrit un relat ple d’acció, on la denúncia social es barreja amb la trama policíaca i on l’interés del lector està assegurat des del primer capítol per una narració absolutament vigorosa. Es tracta, doncs, d’una novel·la sobre el segle XIX, que està emmarcada en el propòsit de divulgar una realitat històrica on la figura del bandoler representava la subversió contra un ordre social injust i esdevenia clarament un símbol de llibertat per al poble oprimit. La recomane molt especialment.

per Jaume Noguera i Mengual

https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/46432/el-gat-de-joan-guerola

Joan Guerola i Tolsà


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *