And life goes on
Terminal cancer at 62
Càncer terminal als 62 anys.
No deprimit, però amb tu
El vestit de la meva dona fa onades
amb la brisa que em transporta lluny.
Els drets de les onades no pertanyen al vent,
tampoc el meu darrer alè.
Ara els murs són la meva trampa de mort,
sense fer llargs recorreguts
a través dels silenciosos tobogans de neu,
i una alenada d’aire fresc indica
que els ulls dels arbres xiuxiuexin el teu nom …
Mentrestant, la meva veu s’esvaeix i diu adéu, adéu
i tot del voltant t’ajudarà, lloat sigui Déu.
Girona 6 gener 2020
© del poema: Joan Guerola i Tolsà, 2020
Foto; Dolors Vilamitjana
0 comentaris