And life goes on

Terminal cancer at 62

Càncer terminal als 62 anys.

No deprimit, però amb tu

El vestit de la meva dona fa onades

amb la brisa que em transporta lluny.

Els drets de les onades no pertanyen al vent,

tampoc el meu darrer alè.

Ara els murs són la meva trampa de mort,

sense fer llargs recorreguts

a través dels silenciosos tobogans de neu,

i una alenada d’aire fresc indica

que els ulls dels arbres xiuxiuexin el teu nom …

Mentrestant, la meva veu s’esvaeix i diu adéu, adéu

i tot del voltant t’ajudarà, lloat sigui Déu.

La imagen puede contener: cielo, nubes, exterior y naturaleza

Girona 6 gener 2020
© del poema: Joan Guerola i Tolsà, 2020

Foto; Dolors Vilamitjana


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *