Lluna melosa, preciosa, graciosa:
somnis, insomnis, cassoles i plats.
Una cosa com un plat:
xip-xap, ja s’ha amagat.
Records d’infantesa.
La faula més bella
que lluny l’hem deixada!
La lluna, la pruna,
vestida de dol.
Son pare la crida,
sa mare no vol.
Ara ja no ixen ramats de roselles
passejant pels núvols com les caravel·les.
Oli en un cresol.
I la nit comença
amb la faula immensa
de la llum que pensa.
I roda la mola,
i mol el molí.
Arròs en cassola.
La vida s’esgola.
Carros que creuen
camins de la nit
em deixen la història
de cada petjada
escrita al meu pit.

Salvador Jàfer


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *