La corrrupció
LA POESIA és un sistema de vida. Un home de valor no rebaixa els seus límits ni un cavaller honest ofén la seua dama.
M’heu deixat sol i abandonat, però jo sóc salvatge, un caçador salvatge, i tots els meus trofeus són un joc de tristesa.
Si no som diàfans es corromp l’espai buit, corrompen l’alegria que ens ajunta al misteri. El temor és pecat i dubtar és obscé.
Hem deixat que l’amor es podrís en el fang i no tindrem accés al foc secret. Som fills de corrupció. Ens fan ser ninots d’infern perquè així ens destruïm. No ens deixen ser feliços, contemplar-nos els ulls des del fons de la calma. Ens volen per ser esclaus, ens porten al suïcidi. No ens deixen ser feliços.
Millor estarem junts que no sols amb la por.
Salvador Jàfer, Els caçadors salvatges, 1984.
0 comentaris