Coordenades sense mentides 

No dic mentides: no estic encotillada en res.

No em sento víctima, ni pateixo per estar sola,

perquè em fotin pedrades o em violen potser,

o quedi atrapada i em vulguin fer semblar boja.

Deixeu-me anar-hi anant, madurant l’art de viure.

No tinc mania a sociates i convergents: sóc lliure

No odio els dels cavalls amb colts, ni a romanesos o jueus,

i ara mateix estic confusa sobre l’origen meu.

Quina pena o quina alegria que mai no hagi estat de cap partit.

Fins i tot, ara i adés, em pregunto si tinc algun amic.

Passo d’algun mètode feminista o anarquista:

de canvis a millor res. I un altre cos: una mancança assumida.

Lluito per enamorar-me i desenamorar-me

i fer cada dia el que més m’agrada,

allunyant-me de qualsevol normalitat.

No puc dependre de qualsevol consciència depravada.

Vull només respectar i que em respecten molt més,

ja que del medi ambient jo em formo part també

i del conreu del meu hort en sóc autosuficient.

I d’entre el bosc humà cerco renda per viure bé.

Se m’han tret del damunt perquè no vull l’establert i l’ordre.

Prefereixo el caòtic o l’imprevisible en un inesperat lloc,

fugir de jutjats perquè desitjo gaudir de llibertat, es tracta d’aixó.

i, amb qui em vingui de gust, ficar-me entre els llençols

Girona 6 agost 2020
© del poema i foto: Joan Guerola i Tolsà, 2020


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *