Coordenades sense mentides
No dic mentides: no estic encotillada en res.
No em sento víctima, ni pateixo per estar sola,
perquè em fotin pedrades o em violen potser,
o quedi atrapada i em vulguin fer semblar boja.
Deixeu-me anar-hi anant, madurant l’art de viure.
No tinc mania a sociates i convergents: sóc lliure
No odio els dels cavalls amb colts, ni a romanesos o jueus,
i ara mateix estic confusa sobre l’origen meu.
Quina pena o quina alegria que mai no hagi estat de cap partit.
Fins i tot, ara i adés, em pregunto si tinc algun amic.
Passo d’algun mètode feminista o anarquista:
de canvis a millor res. I un altre cos: una mancança assumida.
Lluito per enamorar-me i desenamorar-me
i fer cada dia el que més m’agrada,
allunyant-me de qualsevol normalitat.
No puc dependre de qualsevol consciència depravada.
Vull només respectar i que em respecten molt més,
ja que del medi ambient jo em formo part també
i del conreu del meu hort en sóc autosuficient.
I d’entre el bosc humà cerco renda per viure bé.
Se m’han tret del damunt perquè no vull l’establert i l’ordre.
Prefereixo el caòtic o l’imprevisible en un inesperat lloc,
fugir de jutjats perquè desitjo gaudir de llibertat, es tracta d’aixó.
i, amb qui em vingui de gust, ficar-me entre els llençols
Girona 6 agost 2020
© del poema i foto: Joan Guerola i Tolsà, 2020
0 comentaris