ESTACIÓ TERMINI(A Rosa Chacel, per dibuixar la intuïció pura) ESTACIÓ TERMINI (A Rosa Chacel, per dibuixar la intuïció pura) T’asseus vora un abisme de paraules i poues amb la corda de la sort vides extraordinàries, un record per recrear el Saber més
Llàgrimes que baixen Per a malalts, pels que viuen sols i pels presos polítics sense llibertat que Nadal sigui el millor possible per a ells. Déu meu, un home de seixanta-sis anys en un balancí assegut, sota el porxo escolta Saber més
En el darrer rugit. Al cap de quaranta-set anys a Girona, ell no desitja res més que arrenqui el “comboi”, ara aturat al baixador de Fornells, mentre l’espera creuat amb el coll sobre un dels raïls de la via del Saber més
No estimar el que tens Un tro eixordador em féu tremolar i, tot d’una, es fongué la calma que m’estava envoltant. Em vaig encomanar a les gemmes de la foscor amb només un llum esquifit dormint en un got. No Saber més
Per la Dolors Vilamitjana Si un cop vas acabar amb les mosques, oh Narcís, ara treu-nos del cim el jou de la Covid. Il·lumina’ns les petjades aturades pel neguit, i dóna’ns coratge als maltrets i gairebé escanyats esperits. Ni homes Saber més
Marià, diametralment en contra De masover a bandoler, en un tancar i obrir d’ulls, et canvia el destí: disfressat de monjo assaltes a cobradors d’impostos en cruïlles de camins i, evitant autoritats, reparteixes els diners entre els més pobres dels Saber més
La impotència dels desvalguts és la inoperància dels poderosos. Dolors Vilamitjana Temps de capteniment Confinada en el silenci de la llar les ombres desfilen en passadissos solitaris on la basarda mata els febles sens parar, sense mirar rostres ni delits Saber més
Memòries toves i llampants Per en Jordi Vilamitjana Hidratem la respiració, no consentim que s’evapori l’aire. Sobre pètals, deixem-nos bressolar per emocions i rialles, com quan, encara enjorn ataüllàvem a Sant Narcís, a través de les arcades del pati, les Saber més
Aïllats Fa uns anys, quan van acabar batxillerat, Mireia va quedar de pedra quan la Purificació, la seua millor amiga, va decidir fer-se monja. I de clausura! Una cosa estranya en els temps d’ara, prendre una decisió voluntària de tal Saber més
Geografia de l’aire de Lèucada Oh, Lèucada, la blanca de llarga cabellera, tova com estrella del teu mar Jònic. Del teu penyal, Lèucada, va saltar Afrodita i en va sortir, escrivint en les aigües turqueses cal·ligrafies de cèl·lules i havent Saber més