Marià, diametralment en contra
De masover a bandoler, en un tancar i obrir d’ulls, et canvia el destí:
disfressat de monjo assaltes a cobradors d’impostos en cruïlles de camins
i, evitant autoritats, reparteixes els diners entre els més pobres dels veïns.
En acabat, d’obaga en obaga, t’hi allunyes i cerques recers com abric
per descansar les cames felines i protegir-te dels fusells dels civils.
Pateixes emboscades i, enllà del teu poble, en una t’estan a punt de detenir.
Tanmateix, reacciones i, pensat i fet, fas un bot increïble com un felí
per saltar una séquia de cinc metres i mig.
T’amagues als arbres i, mentre et xiulen les bales prop, fas un miol de gat per escarnir
els Civils que a sol i serena no et paren de perseguir.
Marià, s’escampa el temor i el respecte que tothom et té,
ja que lluites contra l’odi i els molts abusos dels terratinents.
Dorms a mitges amb la navalla de mànec nacrat prop de la mà, alerta sempre
davant qualsevol soroll, i mai no t’oblidis d’esborrar empremtes.
Per sort, els boscos i la nit t’amaguen i et treuen la por de la pell.
Et són familiars alzines, pins, llops, guineus i senglars, coves i cabanes.
Neteges de bandolers i lladres des del veïnat de Torralba al mas de Suagres.
Amb alguns pagesos i masovers menges, i dorms en algun cobert fet un sapastre
però sempre hi ha algun traïdor disposat a seguir-te el rastre
i, per la pobresa extrema, ven la teva sort per quatre rals, com si guanyés en les cartes.
Enganyar els Civils i sentir-te’n superior en una vida sense treva
d’un costat a l’altre fins que et delata un masover per cobrar la recompensa,
i et detenen mentre dorms en la palla d’un mas, lluny de casa teva.
Quaranta anys en els presidis de Melilla és la condemna.
Tanmateix, t’indulten a canvi de lluitar contra els moros al Marroc de manera intensa.
0 comentaris