Your look is so deep and confident
that you can take it in at a glance.
Consequently, Alexandra, each time
you spread your long, long look,
it seems to have the length of a lighthouse.
You walk so sure and proudly
as the elegance of a horse.
You, Alexandra, like your hair moved
playfully by the wind,
make people feel good.
Coordenades sense mentides No dic mentides: no estic encotillada en res. No em sento víctima, ni pateixo per estar sola, perquè em fotin pedrades o em violen potser, o quedi atrapada i em vulguin fer semblar boja. Deixeu-me anar-hi anant, madurant l’art de viure. No tinc mania a sociates i Saber més
Mapes d’armes Uns nois juguen a futbol-sala i bàsquet en l’única pista de ciment del davant. ‘Pasala negro’, ‘cállate, moro’, alhora que a terra xisclen vambes i, si a algú li fan ‘un canyo’, se’n riuen amb maldat. Als bancs de ferro sota els xiprers, en són tants que han Saber més
Si t’obren, no hi entris Les parets de casa m’insulten, em mosseguen. Més que protegir són muralles que em maltracten mentre calla la pols morosa que ho veu. Quan les bones notícies hi falten les hores s’eternitzen, tot ho alenteixen. Potser se’n riuen les formigues, volen les palometes de les Saber més
Sobre el pont d’Avignon Esclat de llums, focs d’artifici i baladre amb floretes, com monuments amb acordions i panderetes. Vols de gavines que fugen amb convenciment alhora que fan piruetes sobre un cel de mal temps. Faré tal cosa, o moltes més en faré, Per qui, dius? Per tu, sí. Saber més
La consciència A en Francesc no li agrada trobar-se amb eixa captaire de mocador negre al cap que manté, com de costum, la mirada baixa mentre subjecta amb la mà dreta un pot de plàstic, dels de iogurt. A l’esquerra sosté un tros de cartó on es llegeix: romanesa sense Saber més
Jobless, Sense feina ‘ ‘Seen the arrow on the doorpost Saying, “This land is condemned’ Res de cançons de flors dins carros que estiren orenetes ni d’una havanera que adorm una guitarra. Més aviat, d’algú que viu realment el dia a dia, i que sempre està amb els saldos a Saber més
Quin gust té el silenci? Quin gust té el silenci? Al ple migdies, al silenci de la ciutat el virus prem el dit al gallet. Desolació imposada als carrers que per ara nostres no ho són més, sinó de la Covid-19 i les seves amenaces que en tenebres i a Saber més
Poetes inútils que no fan res Els cossos ben amanyagats entre regirats llençols. A l’Ester va disparar algú ben sol, i a terra va caure com un parrac, on jeia enmig l’habitació l’Oriol. al costat del mateix bassal de sang. Apunta a boca de canó, dues fortes explosions que al Saber més