Quin gust té el silenci?
Quin gust té el silenci?
Al ple migdies, al silenci de la ciutat
el virus prem el dit al gallet.
Desolació imposada als carrers
que per ara nostres no ho són més,
sinó de la Covid-19 i les seves amenaces
que en tenebres i a fora tothora es palpen.
No se senten campanes
i, per arreu, països i gent es tanquen
i per allà al mig, en Jonathan, el darrer
que vagareja sense cap guiatge.
Amb les pistes de futbol-sala sense res,
no sap on anar sol sota els castanyers.
No veu al virus, però tothora el gallet prem.
Per sobreviure recull un paquet de paper
amb el menjar que reparteix una gent
portant a la cara mascaretes blanques
i ell no era prou conscient de per què.
Més endavant, li va venir febre i estossecs.
Escombriaires, amb mascaretes també,
van veure el cos d’en Jonathan rere
un cubell d’escombraries: ja sense alè.
Com ciclàmens engroguits en un test.
Cada dia mor com neix,
amb silenci de migdies i de xiprers
anònims éssers moren, com peix
que mor sol sobre pasteres.
Enyoren en Jonathan flors, albes i ocells.
Les pistes de futbol-sala, fan gust de res.
© del poema i foto: Joan Guerola i Tolsà, 2020
Girona 23 abril 2020
—————————–
0 comentaris