Quin gust té el silenci?

Quin gust té el silenci?

Al ple migdies, al silenci de la ciutat

el virus prem el dit al gallet.

Desolació imposada als carrers

que per ara nostres no ho són més,

sinó de la Covid-19 i les seves amenaces

que en tenebres i a fora tothora es palpen.

No se senten campanes

i, per arreu, països i gent es tanquen

i per allà al mig, en Jonathan, el darrer

que vagareja sense cap guiatge.

Amb les pistes de futbol-sala sense res,

no sap on anar sol sota els castanyers.

No veu al virus, però tothora el gallet prem.

Per sobreviure recull un paquet de paper

amb el menjar que reparteix una gent

portant a la cara mascaretes blanques

i ell no era prou conscient de per què.

Més endavant, li va venir febre i estossecs.

Escombriaires, amb mascaretes també,

van veure el cos d’en Jonathan rere

un cubell d’escombraries: ja sense alè.

Com ciclàmens engroguits en un test.

Cada dia mor com neix,

amb silenci de migdies i de xiprers

anònims éssers moren, com peix

que mor sol sobre pasteres.

Enyoren en Jonathan flors, albes i ocells.

Les pistes de futbol-sala, fan gust de res.

Joan Guerola.

Foto: Joan Guerola

—————————–


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *