Poetes inútils que no fan res

Els cossos ben amanyagats

entre regirats llençols.

A l’Ester va disparar algú ben sol,

i a terra va caure com un parrac,

on jeia enmig l’habitació l’Oriol.

al costat del mateix bassal de sang.

Apunta a boca de canó,

dues fortes explosions

que al acte acaben amb tots dos

alba amb mar, cel rojos de sol.

Ànima d’acer i tro veloç,

de sobte un tercer tret

que no va arribar a escoltar,

perquè també va quedar fulminat.

Tres cossos, sense cap nota, van romandre en l’anonimat.

On són els alés apassionats?

I on era el tercer que no es va veure pas?

Només queda un ball d’ombres en l’espai,

el temps que no cura cicatrius, que de pressa no se’n fuig ja.

Joan Guerola.

Foto: Joan Guerola


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *