Poetes inútils que no fan res
Els cossos ben amanyagats
entre regirats llençols.
A l’Ester va disparar algú ben sol,
i a terra va caure com un parrac,
on jeia enmig l’habitació l’Oriol.
al costat del mateix bassal de sang.
Apunta a boca de canó,
dues fortes explosions
que al acte acaben amb tots dos
alba amb mar, cel rojos de sol.
Ànima d’acer i tro veloç,
de sobte un tercer tret
que no va arribar a escoltar,
perquè també va quedar fulminat.
Tres cossos, sense cap nota, van romandre en l’anonimat.
On són els alés apassionats?
I on era el tercer que no es va veure pas?
Només queda un ball d’ombres en l’espai,
el temps que no cura cicatrius, que de pressa no se’n fuig ja.
Girona 3 octubre 2020
© del poema: Joan Guerola i Tolsà, 2020
0 comentaris