Poetes inútils que no fan res

Els cossos ben amanyagats

entre regirats llençols.

A l’Ester va disparar algú ben sol,

i a terra va caure com un parrac,

on jeia enmig l’habitació l’Oriol.

al costat del mateix bassal de sang.

Apunta a boca de canó,

dues fortes explosions

que al acte acaben amb tots dos

alba amb mar, cel rojos de sol.

Ànima d’acer i tro veloç,

de sobte un tercer tret

que no va arribar a escoltar,

perquè també va quedar fulminat.

Tres cossos, sense cap nota, van romandre en l’anonimat.

On són els alés apassionats?

I on era el tercer que no es va veure pas?

Només queda un ball d’ombres en l’espai,

el temps que no cura cicatrius, que de pressa no se’n fuig ja.

Girona 3 octubre 2020
© del poema: Joan Guerola i Tolsà, 2020


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *