Your look is so deep and confident
that you can take it in at a glance.
Consequently, Alexandra, each time
you spread your long, long look,
it seems to have the length of a lighthouse.
You walk so sure and proudly
as the elegance of a horse.
You, Alexandra, like your hair moved
playfully by the wind,
make people feel good.
Quan no sap quin camí és millor Les dues fugirem del meu borratxo marit. Filla, vas anar a caure en un altre parany. Ens protegirem ajuntant les pells cada nit, sota el meu protector halo jo tancava en pany: el meu temps i espai, ben segures d’ell en un llit. Saber més
Crits debades Crits travessen parets i les fan tremolar; crits de fang i parets que auxili demanen sense parar. Tanmateix, ningú dels presents allà en fa cas. Dolors i patiments d’una nena violada amb sang. Per quatre monedes que no serveixen per tapar la fam, Olors com focs que agredeixen Saber més
Línies de peluix Llarg xiuxiueig amb verí, energia de somnis en un cos a la recerca del destí. Respostes per a trencar anhels sense solució, en una relació hom troba gel que de seguida no es fon si no hi ha embruix fins que hom troba les línies precises del Saber més
Diari la Veu A Moisès Vizcaino Ho sabem, s’apaga la veu,només paraules de silenci:prou que, ja en excés, ho coneixeu. També sabeu del poc apreci que ens dispensen altres corfolls;diuen que acabem a borbolls. Demà no tindrem veu ni premiSense far ni estel pel futur,sense veu, serem cecs i muts? Saber més
ESTACIÓ TERMINI(A Rosa Chacel, per dibuixar la intuïció pura) ESTACIÓ TERMINI (A Rosa Chacel, per dibuixar la intuïció pura) T’asseus vora un abisme de paraules i poues amb la corda de la sort vides extraordinàries, un record per recrear el futur i un temps de baules, com les mil i Saber més
Llàgrimes que baixen Per a malalts, pels que viuen sols i pels presos polítics sense llibertat que Nadal sigui el millor possible per a ells. Déu meu, un home de seixanta-sis anys en un balancí assegut, sota el porxo escolta cançons de l’Springsteen a tot volum, alhora que dels ulls Saber més
En el darrer rugit. Al cap de quaranta-set anys a Girona, ell no desitja res més que arrenqui el “comboi”, ara aturat al baixador de Fornells, mentre l’espera creuat amb el coll sobre un dels raïls de la via del tren. El temps de dos minuts li dóna, per repassar Saber més
No estimar el que tens Un tro eixordador em féu tremolar i, tot d’una, es fongué la calma que m’estava envoltant. Em vaig encomanar a les gemmes de la foscor amb només un llum esquifit dormint en un got. No ho vaig sentir com una negativa premonició. Per bé que Saber més
Per la Dolors Vilamitjana Si un cop vas acabar amb les mosques, oh Narcís, ara treu-nos del cim el jou de la Covid. Il·lumina’ns les petjades aturades pel neguit, i dóna’ns coratge als maltrets i gairebé escanyats esperits. Ni homes de lleis ni taumaturgs ho van saber predir, tampoc tecnòlegs Saber més