Crits debades

Crits travessen parets i les fan tremolar; 

crits de fang i parets que auxili demanen sense parar. 

Tanmateix, ningú dels presents allà en fa cas. 

Dolors i patiments d’una nena violada amb sang.

Per quatre monedes que no serveixen per tapar la fam, 

Olors com focs que agredeixen l’aigua d’un estany.

I la nena vesteixen amb robes amples

perquè li dissimuli el ventre: serà un nen sense pares.

Nens neixen i les bandes del narcotràfic capten.

Possiblement mai no coneguin la Ventafocs

ni puguin riure amb altres còmics tampoc.

Potser abans portin a les espatlles alguns morts.

© de foto i poema: Joan Guerola i Tolsà, 2021

Girona 14 febrer 2021


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *