Crits debades
Crits travessen parets i les fan tremolar;
crits de fang i parets que auxili demanen sense parar.
Tanmateix, ningú dels presents allà en fa cas.
Dolors i patiments d’una nena violada amb sang.
Per quatre monedes que no serveixen per tapar la fam,
Olors com focs que agredeixen l’aigua d’un estany.
I la nena vesteixen amb robes amples
perquè li dissimuli el ventre: serà un nen sense pares.
Nens neixen i les bandes del narcotràfic capten.
Possiblement mai no coneguin la Ventafocs
ni puguin riure amb altres còmics tampoc.
Potser abans portin a les espatlles alguns morts.
© de foto i poema: Joan Guerola i Tolsà, 2021
Girona 14 febrer 2021
0 comentaris