Poemes Tu diràs
Tu diràs El devenir de cadascú és un petó al front meu, teu o d’algú. No et deixis navegar a mercè de ningú.
Tu diràs El devenir de cadascú és un petó al front meu, teu o d’algú. No et deixis navegar a mercè de ningú.
La cabellera de la Carla no és un joc de serpentines, quan, per més que no l’alimenti l’onatge de vent, en Haroldman la vol fer volar com un estel. Així, mentre va caient, imita les fulles de plataners, ho fa Saber més
Aïllats Fa uns anys, quan van acabar batxillerat, la Mireia va quedar de pedra quan la Purificació, la seva millor amiga, va decidir fer-se monja. I de clausura! Una cosa estranya en els temps d’ara, prendre una decisió voluntària de Saber més
El riu La sequera de mil vuit-cents cinquanta-tres dificulta la llaurada a en Manel. Així mai acabarà. El treball no s’ha de detenir ni un minut i, amb la terra que sembla torrada, no avanço. Calen pluges i per això Saber més
No hi ha extracte perquè és una entrada protegida.
Enllaç per llegir els contes https://www.larepublica.cat/noticies/contes-den-jan-bosch
«El Gat», de Joan Guerola per Jaume Noguera i Mengual L’amic Joan Guerola i Tolsà m’ha demanat que faça una ressenya de la seua novel·la El Gat (Edicions del Sud, 2017) i jo he acceptat de bon grat una tal Saber més
Com en un veler El dia fa pampallugues mentre esclata la llum màgica alhora que la meva intrusió per res mai no t’espanta. Prou que sé que no et neguitejo l’ànima. Per bé que coneixes la rutina de tants anys Saber més
Els que van morir Dues tombes òrfenes, llises, sense noms. Bales que havien de rebre altres i es ficaren en els vostres cors. Els dos tiets no sabien de lletra i es dedicaven tots els dies al conreu de la Saber més
Til·lers Al so poderós de botzines i timbals, tropes d’aroma de til·lers imperials fan l’entrada pel Corpus en temps preestivals i ens amoroseixen en un dolç vals. Donem ara mateix la benvinguda al sedant de belles flors alhora que desplega Saber més