Marià, diametralment en contra De masover a bandoler, en un tancar i obrir d’ulls, et canvia el destí: disfressat de monjo assaltes a cobradors d’impostos en cruïlles de camins i, evitant autoritats, reparteixes els diners entre els més pobres dels veïns. En acabat, d’obaga en obaga, t’hi allunyes i cerques Saber més
La impotència dels desvalguts és la inoperància dels poderosos. Dolors Vilamitjana Temps de capteniment Confinada en el silenci de la llar les ombres desfilen en passadissos solitaris on la basarda mata els febles sens parar, sense mirar rostres ni delits ancestrals. Reclosa en la pregonesa del meu endins les llàgrimes esberlen Saber més
Memòries toves i llampants Per en Jordi Vilamitjana Hidratem la respiració, no consentim que s’evapori l’aire. Sobre pètals, deixem-nos bressolar per emocions i rialles, com quan, encara enjorn ataüllàvem a Sant Narcís, a través de les arcades del pati, les roses que no creixien gaire. Tots dos ens donàvem suport Saber més
Aïllats Fa uns anys, quan van acabar batxillerat, Mireia va quedar de pedra quan la Purificació, la seua millor amiga, va decidir fer-se monja. I de clausura! Una cosa estranya en els temps d’ara, prendre una decisió voluntària de tal magnitud. En el pitjor dels casos, ja no la tornaria Saber més
Geografia de l’aire de Lèucada Oh, Lèucada, la blanca de llarga cabellera, tova com estrella del teu mar Jònic. Del teu penyal, Lèucada, va saltar Afrodita i en va sortir, escrivint en les aigües turqueses cal·ligrafies de cèl·lules i havent purificat el dolor i ja consolada de la mort d’Adonis, Saber més