Sol i piano
Els ocells des d’uns pollancres
li projecten precises branques
en paraigües al paraigüer,
mentides sempre mal·leables
que duen rastres de petjades:
simples astres sense equipatges.
Estenedor ple d’orenetes
taral·lejant al paraigüer
a la vora d’un barret,
que dorm en un perplex perxer
prop l’escala de fi paper
des d’on un mocador neix,
i enlaira el vol com soriguer
amunt, amunt com fa el xiprer.
.
Prop, l’escala es recargola
en faristol de partitures
de Beethoven, ple de fuses,
que alcen el vol totes alhora:
una gran tripulació;
i suren pels rajos de sol,
creuen vidres i s’esfumen.
Joan Guerola
Fotografia: Joan Guerola
Una neta per no caure en el ràpid oblit Anit, en Josep Maria va dormir a estones, només pensant que la digitalització no pas ho simplifica, sinó que més aviat, de debò, ho deshumanitza. Per a ell, de setanta-quatre anys, el caixer automàtic l’atabala, l’enreda i li posa paranys. Encara Saber més
Pel pintor Suren sobre la immòbil i nua taula i no van pas volant sinó exhibint-se sensuals. Per més que amb professionalitat ho dissimulen, no eviten que en les galtes se’ls acumulen, com en postes de sol, uns vermells ben visuals. © del poema: Joan Guerola, 2021 © de la Saber més
Les veus dels cantaires Si milers d’espurnes esclaten contra les roques, un univers de mots, silencis i notes en les veus dels cantaires es gronxen, Una benedicció quan fan aixecar dels papers i volen missatges d’històries d’amor que de mica en mica ens porten: unes reeixides i altres malmeses perquè Saber més
La declaració Signe la declaració contra la còmoda cabotada, res justifica tan covard gest de tova submissió. Signe contra la mordassa que no ens deixa passar plana, i que permet al polític sapastre la seva remissió. Res és per sempre, si ens despertem contra la rutina; rutina del neguit i Saber més
Viatge al nord Aprofito oportunitats de negocis tot i que amb recel. Porto deu dies en una comuna del nord del país, a la vora del desert, amb mines de coure, argent i or per tot arreu. Diners, delinqüència, droga i gossos que sovint gemeguen. No paren les sirenes de Saber més
Tu diràs El devenir de cadascú és un petó al front meu, teu o d’algú. No et deixis navegar a mercè de ningú.
Aïllats Fa uns anys, quan van acabar batxillerat, la Mireia va quedar de pedra quan la Purificació, la seva millor amiga, va decidir fer-se monja. I de clausura! Una cosa estranya en els temps d’ara, prendre una decisió voluntària de tal magnitud. En el pitjor dels casos, ja no la Saber més
El riu La sequera de mil vuit-cents cinquanta-tres dificulta la llaurada a en Manel. Així mai acabarà. El treball no s’ha de detenir ni un minut i, amb la terra que sembla torrada, no avanço. Calen pluges i per això el treball és més dur. Amb cansament i fam torna Saber més
No hi ha extracte perquè és una entrada protegida.
Enllaç per llegir els contes https://www.larepublica.cat/noticies/contes-den-jan-bosch