Tren
Més enllà de la fantasia
i del pensament,
sobre rodes de metall i somnis d’argent
em varen recórrer per la vida.
Rugits i xiulets i brams
ompliren i expandiren una esfera
amb forta empremta
d’il·lusions que volaven,
i no podia oldre els misteris
de cada destí en els viatges
de trens que marxaven
tallant la nit. Tant m’era
on posava els ulls del seu rumb etern.
© de foto i poema: Joan Guerola i Tolsà, 2021
0 comentaris