Per la Dolors Vilamitjana
Si un cop vas acabar amb les mosques, oh Narcís,
ara treu-nos del cim el jou de la Covid.
Il·lumina’ns les petjades aturades pel neguit,
i dóna’ns coratge als maltrets i gairebé escanyats esperits.
Ni homes de lleis ni taumaturgs ho van saber predir,
tampoc tecnòlegs i altres savis d’ara ho van veure venir.
Els tothora optimistes fent plans ho senten com un càstig diví:
fer-los fer renúncies són complaences que no els fa feliç.
Aprenen a no pensar en el futur i fer coses com qualsevol veí.
També a no envejar el comte que en epidèmies passades es va proveir
amb munts d’aliments, aigua i càntirs de vi,
i a qui ell va voler, al seu castell va convidar a venir.
Tancades les portes, de bacanals i orgies hi van gaudir
mentre als carrers i a les cases dels pobles la xusma anava morint.
Avui en dia el mateix passa amb la gent dels barris rics
que es tanquen molts a fer festes i salten regles contra la Covid.
Vivim amb poc espai i moltes renúncies, així segurs fem bé el camí.
© del poema: Joan Guerola i Tolsà, 2020
0 comentaris