Per a Joan Guerola, escriure és una necessitat. El conec i aprecio des de fa molts anys. Sempre ha demostrat amb la seva producció abundant de relats breus, les constants reflexions sobre com extreure el millor de si, o la seva bona disposició a reescriure, i ja sabem que l’escriptor es fa reescrivint. Ja ho va dir Faulkner, un dels seus escriptors preferits: 99% de treball i 1% d’inspiració.

A Joan, se’l veu vagar pel món a la caça dels seus protagonistes, dels quals capta la seva essència, que tracta de comunicar, destacant una cosa que a ell li corroeix per dins i que sovint insinua sense dir del tot.

Sempre preocupat per l’aspecte fonamental d’una narració, aquell que mai es pot descuidar: el del punt de vista, saber qui narra i des d’on pot mostrar millor la mirada sobre el món. Així passa del narrador omniscient a l’instal·lat dins el protagonista, al monòleg en primera persona o, com a bon amant del cinema, recorre habitualment al narrador càmera i els diàlegs, amb els que instal·la el lector en l’escena. De fet, gran part de la seva narrativa ens l’expliquen els seus personatges a través de les converses.

Viu imaginant escenes en les que sovint s’entrecreuen l’amor, l’humor i la mort, com en aquesta nouvelle en què la sospita del personatge és el fil conductor que atrapa el lector.

Sol denunciar els mals quotidians amb la ironia, amb un cert humor o amb un matís de relat policíac particular, com en aquest cas, i expressar en forma d’al·legoria la grotesca mentida en què es basen els fets socials. I d’una manera o altra, en forma de remolí, se succeeixen els pensaments del protagonista.

Sol establir un contrast subtil entre el que és políticament correcte i els petits detalls, les petites minúcies que són les que realment compten en la ficció.

Transforma la realitat i, simultàniament, és fidel a aquesta.

En els seus relats, Joan Guerola transmet aquesta idea manifestada per Swift: “Mai em sorprenc de veure homes malvats, però sí de veure que no s’avergonyeixen d’això”.

Com els terratinents de la novel.la que llegiran.

Silvia Adela Kohan


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *