El llibret que teniu a les mans és un petit tresor de la transmissió oral dels mites i les llegendes de la nostra terra.

Els tres relats que el conformen es basen en personatges reals del bandolerisme al País Valencià. L’autor, Joan Guerola, com els bandolers d’aquesta obra, és un bon coneixedor dels indrets que cita. Nat a Otos, al mateix poble que el famós bandoler bo, trepitja un terreny que li és ben familiar: masos i pobles de les comarques de la Costera, la Vall d’Albaida i el Comtat.

Cal deixar en clar que la peculiaritat de presentar aquest recull en doble format lingüístic (català central i valencià) no respon a la típica i maliciosa locució «si voleu ser atès en català polseu 1, si voleu ser atès en valencià polseu 2», que l’únic que pretén és fer creure que catalans i valencians parlem dos idiomes diferents. Ben al contrari, la voluntat expressa d’en Guerola, establert a Girona de fa molts anys, és donar a conèixer el lèxic oriental i l’occidental, la qual cosa farà cercar al lector alguna paraula desconeguda, un fet essencial en qualsevol lectura, ja que l’adquisició de nous mots, de sinònims del vocabulari estàndard o estricte a què estem acostumats en el parlar que tenim com a habitual en el nostre espai territorial, ens enriqueix lingüísticament i culturalment, traspassa els límits que ens han imposat i eixampla els coneixements que tenim d’una llengua amb tants matisos com la nostra.

I és que, amb un estil molt ben treballat, aquest escriptor que ens ha delectat ja amb altres títols sap combinar hàbilment els trets característics de cada parla. Així, en la versió del català central, veiem que el narrador empra paraules i expressions diferents de les dels personatges o, fins i tot, dels contadors de les històries que hi surten, de manera que termes com bandoler o navalla conviuen tranquil·lament amb roder i faca.

Sota l’aparença de simples contalles de bandolers, doncs, Joan Guerola, com a bon docent, ens instrueix en llenguatge i en geografia.

Un consell: sigueu de parla oriental o occidental, llegiu les dues versions d’aquest llibret. Un cop llegides, haureu trobat les unces i monedes d’or tan cobejades per les filles del mas del Racó i, no cal dir-ho, pels astuts roders.

O qui sap si no serà el Gat d’Otos qui us les haurà repartides…

Màriam Serrà