Joan Guerola Tolsà
Naix a Otos, un preciós poble de la Vall d’Albaida (València)
Otos
Et fas present en la guineu que busca el moscatell,
també en els camins i en la masia de Suagres,
talment un sentinella incansable ell
que ens protegeix dels mals aires.
Et fas present en orenetes i façanes emblanquinades
amb balcons i reixes de ferro forjades.
M’agrada el llevant al carrer
i les botiges d’aigua al canterer,
botzines de cotxe es mesclen
amb crits dels paqueteros, formatgers o peixaters.
Pengen llimes a la capterrera a sol i serena
entre flors de gessamí que neixen de nit
i moren de dia, com llicorella entre dits.
Bufa ponent que crema i rasca solcs, ceps i marges,
el maleït ponent que arrapa parets i teulades
i quan es cansa, a poqueta nit, s’adorm amb rojors interminables.
Fins que les qüernes cantaven, vesprades de burro vora el foc.
Vesprades parlant d’exili i fam, i de què teníem poc.
Sovint es desfogaven amb les llàgrimes dels plors.
Campanes que revoltegen, campanes que toquen a morts;
Antigament dones a missa a segon toc
agarrades del braç, ja no estaven per trots.
No m’oblide dels silencis del poble,
menys encara de la gent que el mou.
Emocions d’Otos que vull compartir,
no són romanços això de les paraules que dic,
esclatar sentiments tempera i commou,
emoció que es perd, emoció que se’n va sense enrenou,
però així, mai es seca la font del cor,
ja que els morts han marcat la vida com sóc.
