Res definitiu
Voles, nòmada papallona, d’olivera en olivera;
trencant jeroglífiques obres de bat a bat la cortina i la porta
a cavalls que pasturen en la immensa estepa.
Per res del món, cap partisà no cava la seva tomba.
Al contrari, tot seguit engrapa una arma perquè cada frontera
no tingui com a sorpresa el preu d’una garjola.
El seu temps sempre va endavant com la fletxa
que fa desordre matant traïdors sense deixar rastre ni ombra,
mantenint l’arma en mà cavalca un cavall de la crinera
del qual una flama de foc el vent aboca.
Herois desconeguts que com una cadernera,
cofois coneixen amagatalls de la muntanya darrere cada roca,
per tot arreu resisteixen i travessen qualsevol frontera,
sense solsticis amb els fusells per les llibertats tota lluita s’enfoca.
Dels partisans que marxen per desgràcia sols resta
un bagul amb records de cada llop que udola.
Ara hi ha un nen, uns xais i un cavall a la solitària estepa
fins que algun moment el cavall, que de sobte trota i trota,
s’escapa com portat pel vent deixant que el nen quedi sol en la intempèrie,
i deserta per sobre de països i fronteres vola.
La papallona nòmada vola fins a l’estepa,
es puja el nen a sobre i fins a una cabana amb ancians els porta.
Qui sap si hauran de ser la pròxima resistència.
Hi ha escletxes en tot i, com a definitiu, res no es dóna.
© de la foto i del poema: Joan Guerola, 2022
Girona, 19 de febrer del 2022
0 comentaris